A mi, això de dibuixar sempre m’ha agradat i, des de ben petit, ja anava deixant un rastre de dibuixos per allà on passava. Qualsevol superfície era bona perquè hi plasmés les meves creacions: el pupitre de l’escola, els marges dels apunts, les portades dels llibres de text...
Quan era menut havia arribat a pensar que la mà tenia vida pròpia i que anava deixant dibuixos per allà on volia, sense que jo ho pogués evitar. Però, és clar, això m’ho vaig callar, perquè estava convençut que cap profe s’empassaria aquesta raó. Al crit de “¡limpia tu mesa!” em treien del meu món. I sempre en castellà, és clar, que eren uns altres temps. Algun d’aquells mestres no es va mostrar tan obsessionats per la neteja i va celebrar, entre tots aquells que el van voler escoltar, la caricatura que li vaig fer mentre ell s’entestava que descobríssim quant de temps trigava un tren que havia sortit de no sé on en atrapar un altre que vés a saber a quina velocitat anava.
Tot i que això de dibuixar, a banda d’alguna esbroncada, també m’aportava moltes alegries, vaig anar arraconant l’art per altres menesters que s’anaven imposant: la mili, la universitat, feines vàries... Fins que va sorgir una oportunitat professional de retrobar-me amb els llapis i els pinzells: els dibuixos animats.
L’animació va ser una feina molt dura, però molt engrescadora també, perquè dedicava les hores a fer allò que m’agradava i a sobre cobrava. Entremig, van anar sortint diferents propostes de creacions: dibuixos per a planes web, il·lustracions per a samarretes, invitacions de casaments i altres celebracions... Fins i tot, vaig crear alguna mascota que encara camina per les festes, com la Xemi, una xemeneia amb vida, que és la imatge d’un barri de Girona per representar que són gent amable. O un mussol per celebrar que una escola complia vint-i-cinc anys de vida.
No fa pas gaire, un bon amic em va engrescar a començar un altra vessant d’aquest món amb la que vaig descobrir encara més el plaer de dibuixar i pintar. Fins ara, amb el pinzell no m’havia atrevit massa, però des de fa un temps, he anat creant amb diferents tècniques, sobretot oli i acrílic i amb diferents temàtiques: paisatges, nus i retrats.
I tot això que ha anat aprenent, practicant, descobrint, ho vull compartir amb vosaltres amb aquesta plana i també amb les persones que vulguin endinsar-se en aquest món fascinant de la pintura. Per això he obert un estudi-taller al Prat de Llobregat, on la gent pot venir sense lligams de matrícules ni compromisos de permanències a practicar amb la pintura i a gaudir deixant anar el seu esperit artístic.
Si t’animes, ja saps, em trobaràs a:
Estudi-taller J.l. Margrà
C. Jaume Casanovas, 189
El Prat de Llobregat